Com recordareu tots, la setmana pasada els pares tinguerem una reunió amb n'Alberto. Tal i com ens va comentar, aprofitarà el nostre blog per fer-mos arribar algunes reflexions que ens serveixin per entendre el que vol aconseguir amb els nostres fills i filles i que podem fer nosaltres per recolzar-li. Avui publiquem la primera entrega (les negretes son meves):
El
quequicom (I)
Tal
i com vam parlar en la reunió que vam fer el dimecres, tractarem
d’explicar-vos què és el que fem els dilluns i dimecres de 16h a
17h al pati de l’escola. Alguns pensaràn que la resposta és
senzilla, feu bàsquet. I realment és així, fem un joc senzill al
que diem bàsquet, però darrere d’aquest joc hi han moltes coses
que no sempre són fàcils de veure.
En
bàsquet el què fem és educar a través del joc, jugant a bàsquet
pretenem trasmetre una sèrie de valors que ajudaràn als nostres
jugadors i jugadores a desenvolupar-se en qualsevol aspecte de la
vida. Fonamentalment són tres els valors en els que treballem:
esforç, solidaritat i respecte.
Els
primers dies al arribar als entrenaments, sempre incidim en la
mateixa idea, els parlem de què és un equip de bàsquet, i els
diguem que un equip de bàsquet és un rellotge. Als rellotges quan
una peça no funciona, el rellotge no funcional. Doncs, als equips de
bàsquet ens passa el mateix, quan una peça no funciona el rellotge
s’atura i deixa de funcionar. Amb aquesta metàfora, tractem de
treballar en ells la solidaritat, a través de la responsabilitat
individual de cadascú per fer la feina que ens han encomanat, i
fent-los entendre que si una peça falla és tot l’equip el que
falla, per tant, quan un company no fa bé les coses, pel que sigui,
hem d’ajudar-li a fer-ho bé, també és responsabilitat nostra.
El
segon aspecte al que treballem és l’esforç, podíem dir que
treballem la capacitat de superació. Contínuament els preguntem, als
entrenaments i als partits, si em fet tot el que hem pogut, tractem
de fer-los reflexionar, de fer-los percebre quin és el seu esforç
real i fins a on són capaços de fer-lo arribar. Als partits, quan
l’esforç dels jugadors disminueix, sempre els preguntem si saben
qui jugarà finalment al partit, i la resposta és clara, l’equip
que sigui capaç una mica més d’esforç que el contrari. D’aquesta
manera, els anem fent conscients de que sempre podem fer un petit
esforç més.
Sobre
el tercer punt, el respecte, no treballem. Hi ha una dita que diu que
els valors no s'ensenyen, es mostren. En aquest tercer valor és el
que nosaltres tractem de fer, mostrem contínuament el nostre
respecte, no només cap a ells, també cap als equips rivals, els
àrbitres, etc. Simplement busquem que ho vegin amb normalitat, no
volen donar-los la possibilitat de vora que altres maneres són
possibles. En el cas de trobar-nos amb una situació diferent, els
farem reflexionar per a que ells valorin quina actitud prefereixen.
La
nostra tasca no és fàcil, en el millor dels casos, estem amb els
jugadors quatre hores a la setmana, dos d’entrenament i dos de
partit, no tenim temps per gaire, com a molt per a mostrar una manera
de fer. Per això necessitem del tercer vèrtex del triangle que és
un equip de bàsquet, teniem a l’entrenador, als jugadors, i ens
faltaven els pares.
La seva funció és la de reforçar el treball
que és fa a la pista. I com poden fer-ho? D’una banda animant en
el dia a dia, comentant els partits i els entrenaments, qüestionan
sobre les possibles millores observades, però sempre des de la base
de la diversió, si es diverteixen cada dia faràn les coses millor,
si no ho fan l’equip no avançarà. I de l’altra, tenint un
continu feed-back amb l’entrenador, pregunteu com van les coses,
comenteu les coses que us criden l’atenció del joc, i del
comportament dels vostres fills al joc. Els entrenadors a més
informació més fàcil tenim la nostra feina.
En
una pròxima entrada al blog, us explicarem com convertim aquests
valors, dels que avui hem parlat, en bàsquet. Descobrirem per què
fem el què fem als entrenaments i als partits.
