recuperat ja per fi el partit endarrerit

Des del principi del campionat teniem pendent recuperar un partit contra l'equip del CE can Cantó. De fet varem jugar primer amb ells el que en realitat era el partit de la segona volta. Va ser un divendres i amb confusió amb l'hora del partit, el que nos ens va permetre escalfar i concentrar-mos abans del partit. Els de can Cantó guanyaren fàcilment aquell partit.

Partit ben lluitat fins al final

El passat dimecres, al nostre camp i en horari d'entrenament, les coses foren ben diferents. Tots dos equips començaren molt nerviosos, fallant molt més del normal a cistella i perdent oportunitats clares. A partir del segon quart, els jugadors de tots dos equips aconseguiren centrar-se i mostrar el que son capaços.

Comencen a quedar interioritzades algunes de les
instruccions com la de que en els contraatacs hi ha
 que aconseguir anar per davant del company que te la pilota. 

Els dos primers quarts foren pels de s'Olivera, el segon amb molta claredat, i semblava que el resultat del partit ja estava clar. Però al tercer quart es va produir una molt bona reacció dels de can Cantó, que aconseguiren no només guanyar el quart, sinó també recuperar tota la distància en punts. D'aquesta forma el darrer quart decidia el partit i qui guanyés s'emportaria els punts.

Al menys dos jugadors per davant del baló implica una
 passada fàcil i una bona oportunitat d'encistellar

Però com em dit moltes vegades el més important no és guanyar sinó gaudir a la pista i fer-ho cada vegada millor. Possiblement per això, sense deixar de procurar tenir l'equip en pista equilibrada i a pesar de l'estret del resultat durant tot el quart, n'Alberto va fer que tots els canvis necessaris perquè tots els jugadors poguessin jugar aquest quart. Tots ells varen esforçar-se de valent i complir perfectament el que se'ls demanava: en defensa pressionar i no perdre al seu jugador i en atac anar per endavant del company que tingués la pilota i mourer-se per aconseguir possibles passades. Aquest definitiu quart el podia haver guanyat qualsevol dels dos equips i tot el temps el marcador va estar molt equilibrat. L'important però es aplaudir als de s'Olivera per l'entrega i la bona feina. Des de fora es podia sentir com independentment del resultat els nostres s'estaven divertint i aconseguint fer bones jugades. Un bon partit en definitiva.

Ben situats en Leto i en Marc per cercar el ribot 

 Abans de finalitzar la crònica no podem oblidar destacar a alguns jugadors. Es fa difícil triar, però seleccionarem només a 3 d'ells. Potser el que més ho mereix és en Javi. Va fer un primer quart molt bó, sortint bé a l'atac, donant bones passades als companys amb més bona posició, atent al ribot en defensa i més ben col·locat que en anteriors partits. També en Marc va fer un bon partit, mostrant com continua la seva progressió. No només va com gairebé sempre fer un gran esforç en defensa, sinó que va mostrar-se actiu en atac, aconseguir crear-se espais per rebre la pilota i llaçar i aconseguir de fet, les seves primeres cistelles. Dels mes veterans potser a qui hi ha que destacar és a en Leto. Com gairebé en tots els partits va ser dels més actius en atac, encarregant-se en molts de moments de dirigir l'atac i portar la pilota a camp contrari rompent la primera defensa dels de can Cantó. Va estar generós en l'esforç defensiu i amb els companys a l'hora de l'atac.

N'Alberto sempre atent al joc mentre en Pau P. llança a cistella

Bé, ens havíem oblidat mencionar el resultat. Per si algú ho vol saber, al final la sort, o l'encert a pocs segons del final del partit de n'Hèctor a un tir llunyà (un triple de fet), va fer que els punts es quedassin a casa. L'important però és que independentment de si el darrer tir hagués entrat o no, al final els jugadors de s'Olivera eren millors del que eren abans començar.